¡Qué memoria tengo! ( 2 )

Un omphalos (literalment "melic" en grec, el melic del món ja que per a ells era el centre del món) és un objecte que servia per enrotllar els pergamins. És un tipus gerro de pedra o figura similar on hi ha estampades escenes de la creació del món.

Aquestes pedres es col·locaven a indrets especials, com a Delfos, on els grecs veneraven un oracle, o bé Jerusalem, la ciutat santa de les religions monoteistes, considerada el centre espiritual de la Terra. Tenen relació amb el concepte d'axis mundi.

El Cicle Tebà

El Cicle tebà és una col·lecció de quatre poemes que s'havien perdut, que són de l'antiga literatura grega i que relaten una història mítica de d'una ciutat, que és Beòcia de Tebes. Probablement van ser escrits entre els anys 740 i 500.

Edipo

Un oracle havia revelat que el fill de Layo, rei de Tebas, mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare: Yocasta.

Per evitar el cumpliment del oracle, Layo va decidir abandonar el nen, just néixer, a una muntanya aprop de Tebas, el Citerón.

Edipo creix creient-se fill de Pólibo i Mérope, reis de Corint. Un dia, durant una discusió, Edipo, es ofès per un jove corint que li diu bastard. Edipo demana explicacions al seu pare, però ell no li revel·la que ha sigut adoptat.

Per descubrir la veritat, Edipo decideix anar a consultar al oracle de Delfos, el mateix que havia ja revel·lat al seu pare la desgracia del seu neixament.

L'oracle li diu que no tornés a la seva pàtria, perquè el seu destí era matar al seu pare i casars-se amb la seva mare.Edipo no va voler regressar a Corint, on vivien els que creia que eren els seus pares. Marxa, i es dirigeix a Tebas.

Quan està de camí, es topa amb el seu verdader pare, però ell no ho sap. El rei Layo, exigeix que el deixi passar. De la discusó que els enfrenta, Layo es mora, cumplint així Edipo la primera part de l'oracle.

Les tragedies que estan basades en el cicle tebà són:

-Los siete contra Tebas (Esquilo)

-Edipo Rey (Sófocles)

-Edipo en Colono (Sófocles)

-Antígona (Sófocles)

-Las Suplicantes (Eurípides)

-Las Fenicias (Eurípides)

Arbre genealògic d'Edipo

Delfos

Delfos (llatí Delphi, grec Δελφοί) fou una ciutat de Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo. Estava a la vall del Pleitos, a un costat del mont Parnasos i a un altre del Cirfís. Al costat del Parnasos una paret de roca de 6 metres anomenada Fedriades mirava al sud i baixava cap el Pleitos. La ciutat de Delphi era enmig de les dues estivacions muntanyenques i els antics comparaven la seva posició a un teatre. Avui hi ha propera la ciutat de Kastrí

La ciutat era quasi inaccessible però tenia tres camins que hi portaven: un des Beòcia anomenat Skiste, a l'est, i dos més a l'oest des d'Amfisa i des de Crissa. Els peregrins que venien de Cirrha ho feien pel tercer camí. L'únic costat de la ciutat no defensat per accidents naturals era el sud on s'havia construït una muralla. La ciutat era petita i no tenia mes de 3 km de circuit. El temple era sota la ciutat a tocar de les roques de Fedriades, en el bell mig de les construccions sagrades o recinte del temple, recinte envoltat per una muralla i travessat per la via sagrada, flanquejada dels edificis dels tresors (tesaurus) dels pobles vinculats a l'oracle; la via sagrada arribava al temple, hexàstil d'ordre dòric, i donava entrada a un recinte soterrani on, davant l'òmfal, la pítia després de veure aigua de la font Castàlia, feia la seva profecia enmig d'emanacions gasoses que sortien d'una clivella de la roca.

Els llocs principals són:

- Les muralles de Filòmelo                                  

-Les roques Fedriades

-.Els tres temples

-Temple d'Atenea

-Santuari de Fiulacos (Phylacos)

-Gimnàs

-Santuari d'Autonoos

-La font de Castàlia

-La font de Delphusa                                                 

-Synedrion                                                             Amfiteatre de Delfos

Dins el recinte sagrat hi ha:

-El temple

-El gran altar

-Els thesauri (tresors)

-Bouleuterion

-Estela dels atenencs                                               

-Estela d'Àtal I

-Estela dels etolis

-Tomba de Neoptòlem

-Font de Cassiots

-Leske                                                           Estadi del santuari de Delfos

-Teatre

-Àgora romana

La violació de Lucrècia

«Així, la dona jeu inofensiva sota l’espasa de Tarquini, escoltant el que li diu, aterrida i tremo-
losa, com una au en sentir les campanetes del falcó. “Aquesta nit t’he de posseir”, li diu Tarquini.
“Si t’hi negues, només em restarà forçar-te; després et mataré al llit i, una vegada fet, assassinaré
algun esclau teu menyspreable. Per acabar alhora amb el teu honor i amb la teva vida, el col·locaré entre els teus braços […]”.»

Col · latí i Sext Tarquini es van enfadar en una conversa sobre la fidelitat de les seves dones. Van anar a casa seva a sorprendre-les, i la dona de Sext estava de celebracions i la dona de Col · latí estava de castament.

Tarquini, després de saber que la seva dona no li era fidel va decidir violar a Lucrècia. Va anar a casa seva i al vespre es va disposar a forçar-la tot i que té remordiments, només en fer-ho, es penedeix i fuig. Ella passa la resta de la nit desconsolada, i al matí envia una carta al seu marit perquè vingui amb ella el més aviat que pugui. Quan arriba Cell arriba ella li explica que Tarquini l'ha violat i després es suïcida amb un punyal. Després d'ensenyar el cos de Lucrècia al poble de Roma, tots donen el seu consentiment per poder fer una revolta contra els Tarquinis. O així es farà.