miércoles, 12 de junio de 2013

On vivien els romans?


DOMUS

La domus és la casa romana. Generalment l'habitatge de les famílies que tenien un alt nivell econòmic. El cap de la família, que era el pare, era qui portava el títol de dominus. 

L'erupció del Vesuvi l'any 79 després de Crist va sepultar Pompeia i Herculà i, després d'aixo moltes domus s'han conservat en un molt bon estat i molt arqueòlegs hi han fet estudis sobre l'arquitectura dels romans.







La domus tenia un sol pis, com a màxim dos, però rarament n'hi havia d0aquestes. Tenia una porta que era rectangular i estava tancada a l'exterior per unes parets uniformes que tenien poques finestres. La claror del dia entrava per l'atri, que estava al centre o pel peristil.
La casa estava dividida en diverses parts:

·A l'entrada principal hi sola haver un "vestibulum" que tenia forma d'un petit espai que estava arrecerat anterior a la porta, en la qual donava a un corredos que s'anomenava("faces").




·L'atri era una de les primeres cambres que es trobava en la cada. Era el centre de la casa i on la família hi feia més vida. Era un gran espai que estava cobert per un gran sostre on hi havia una gran obertura, que es diu compluiuum. El cumpluiuum era per on entrava la claror del dia i, quan plovia entrava l'aigua que anava a parar a una bassa rectangular en la qual passava a una cisterna soterrània que es deia impluuium. Llavors hi havia un petit pou al costat que era el que permitia treure l'aigua per a utilitzar-la. També hi havia un llar que es deia focus on es cuinava i es menjava i es cuinava, però per desgràcia en les cases de Pompeia ja no s'hi pot trobar la llar. Però el que si que sol haver-hi es una tauleta de marbre, una capelleta consagrada que es deia lararium i una arca de cabals. I finalment hi havia dues ales, que es deien alaes, a cada banda de l'atri per poder ampliar l'espai.




·També hi havia el tablinum que era el despatx del pater familias que era on revia les visites i guardava l'arxiu familiar. Això estava situat a a darrera de l'atri que estava separat normalment per una cortina o un reixat de fusta. 



·Hi havia els dormitoris, que estaven situats al costat de l'atri. El dormitori s'anomenava cubicula. 



·Les habitacions que estaven tocant a l'entrada poden estar obertes a l'interior, que podia ser una cambra per al porter, dormitoris o també menjadors. Però també podia donar a l'exterior, i si és així el propietari de la casa ho llogava com a botigues, que s'anomenava tabernae. 



·La majoria de cases tenien un jardi a la paret posterior de la casa que era anomenat com a hortus. 
http://i35.tinypic.com/15nrjpw.jpg


INSULAE 

A les grans ciutats la gent vivia en una insulae que eren cases que s'amuntegava en cases de pisos de lloguer agrupades en illes, eren semblants a les cases modernes, segons mostren les excavacions realitzades a Òstia, el port de Roma, i els textos d'alguns autors.
  • Eren més altes que les domus, arriben fins als tres o quatre pisos.
  • Es construïen al voltant d'un pati interior que permetia la ventilació i la il·luminació de les habitacions que no donaven a carrer.
  • Tenien molts balcons i finestres cara enfora o cap al pati. Però igualment hi entrava el soroll del carrer.
  • Tenia poques cambres i tampoc tenien un ús fix: s'utilitzaven en funció de les necessitats de la família.
  • Normalment no disposaven de conduccions d'aigua: calia anar-ne a buscar a la font pública més pròxima. Moltes tampoc tenien comuna a tots els pisos i tenien que fer servir la pública.













VILLAE

VILLAE URBANA

La vila urbana o pseudourbana allotjava als amos de la finca quan la visitaven.

Es construïa en un lloc des del qual es gaudís àmpliament de la vista del camp o de la mar; construcció de pur luxe, que no té, com la granja, objecte pràctic ni funció necessària, aquesta vila reflectia en la complicació i en la riquesa dels seus recintes els gustos dels seus propietaris i demostrava la riquesa de qui l'havia edificat. Normalment tenia totes les comoditats de les cases de la ciutat, inclosa la calefacció a l'hivern.

Tot i que la vila no estigués situada en una gran hisenda, sempre estava envoltada d'algun terreny amb hort o jardí.


 
  

VILLA RUSTICA
 
Era el mas, l'edifici central d'una explotació agrícola. Primitivament tan sols era una cabana d'una sola estança i un pati o corral amb una cisterna per recollir l'aigua de la pluja. Després es van anar agregant al voltant del pati noves dependències amb usos específics: menjador, els habitatges dels esclaus, els estables dels bous i cavalls, el galliner, graners, cellers i altres moltes dependències per a carros, eines, la premsa de vi, el molí d'oli, etc. L'amo tenia sovint una part de la uilla rustica agençada més o menys luxosament com a residència de camp.
















miércoles, 8 de mayo de 2013

El retorn dels guerrers de Troya





Conta’m, Musa, les accions d’aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d’haver destruït la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conèixer la seva manera de ser. Per la mar, ell va patir moltes penalitats en el seu ànim, lluitant per la seva vida i pel retorn dels seus companys.
HOMER, Odissea 1.1-5

-A quin home es refereix el text? Doneu algun exemple de la seva astúcia. Quant de temps va estar errant? Va aconseguir salvar la vida i la dels seus companys i tornar a la pàtria?

Agamenon es refereix a ell i aquesta, representa l'escena en que la seva dona(Climnestra) i el seu amant(Egisto) van assessinar-lo per poder-se venjar de la mort de la seva filla(Ifigenia). Ifigenia va ser sacrificada per a que els vaixells que portaga Agamenons poguessin continuar el viatge cap a Troya.

-Narreu breument una de les aventures, en què va ser ajudat per un déu

En el desè any del lloc de Troia-que és en el qual comença la Ilíada-Agamèmnon es troba embolicat en una disputa amb Aquil · les per la possessió de Briseida, que aquest va ser obligat a cedir a Agamèmnon. Aquil · les es retira del camp de batalla, i els grecs són víctimes de diversos desastres.Zeus enviar un somni a Agamèmnon per persuadir de liderar als grecs en la batalla contra els troyanos.El rei, per posar a prova als grecs, els va ordenar tornar a casa, el que van complir de bona gana, fins que el seu coratge va ser revifat per Odiseu, qui els va persuadir a preparar-se per la batalla. A un combat individual entre Paris i Menelau va seguir una batalla en la qual Agamèmnon va matar a diversos dels troians.

-Menelao i Neoptólemo  tornen als seus regnes amb  diversa fortuna. quin paper van tenir a la Guerra de Troia i  com va ser la seva tornada (NOSTOI)

Després de la captura de Troia, Agamèmnon va rebre a Casandra, filla de Príam i profetessa condemnada, com a botí, amb qui, segons una tradició recollida per Pausanias, va tenir dos fills, Teledamo i Pèlop.
En el seu retorn a casa va ser desviat dues vegades del seu rumb per les tempestes, però a la fi va aterrar a l'Argòlida, sota el domini de Egist, qui havia seduït a Clitemnestra durant l'absència del seu marit. Aquest va convidar a Agamèmnon a la seva arribada a un banquet, en el qual va matar a traïció amb els seus companys, i en la mateixa ocasió Clitemnestra va assassinar a Casandra. Odisseu es va trobar amb l'ombra d'Agamèmnon en l'inframundo. Menelau va erigir un monument en honor del seu germà al riu Egipte. Pausanias afirma que en la seva època existia encara un monument a Agamèmnon a Micenes.





jueves, 11 de abril de 2013

Posidó

Posidó és el déu del mar, les tempestes i, com «Agitador de la Terra», dels terratrèmols en la mitologia grega. El nom del déu marí etrusc Nethuns va ser adoptat en llatí per Neptú (Neptunus) en la mitologia romana, tots dos déus del mar anàlegs a Posidó. Posidó va ser venerat en Pilos i Tebas en la Grècia micénica de finals de l'Edat del Bronze, però va ser integrat en el panteó olímpic posterior com germà de Zeus i Hades. Posidó va tenir molts fills i va ser protector de moltes ciutats gregues, encara que va perdre el concurs per Atenes contra Atenea. Li va ser dedicat un himne homèric.





Mitologia


Posidó era un fill de Cronos i Rea. En la versió més antiga, relatada per Hesíode a la Teogonia, era empassat per Crono en néixer però després era salvat, juntament amb els seus altres germans, per Zeus.


No obstant això, en altres versions del mite, Posidó, com el seu germà Zeus, va evitar el destí dels seus altres germans en ser salvat per la seva mare, que el va amagar en un ramat de xais simulant haver parit un poltre, que va donar a Cronos perquè el devorés. Segons Tzetzes la Curótrofa o mainadera de Posidó va ser Arne, qui va negar ser-ho quan Crono va aparèixer buscant-la. Segons Diodor de Sicília, Posidó va ser criat pels Telquines a Rodes, igual que Zeus havia estat criat pels Coribants a Creta.


La seva dona era Anfítrite, una nimfa i antiga deessa del mar, filla de Nereu i Doris. Posidó va ser pare de molts herois, entre ells el famós Teseu.


Una dona mortal anomenada Tir estava casada amb Creteo (amb qui tenia un fill, Aesón) però estimava a Enipeo, un déu del riu. Tir perseguia Enipeo, que defugia els seus avenços. Un dia Posidó, ple de desig cap Tir, es va disfressar com Enipeo i de la seva unió amb ella van néixer els herois Pelias i Neleo. Posidó també va tenir una aventura amb Álope, la seva néta per Cerción, de la qual va néixer l'heroi àtic Hipotoonte. Cerción enterrar viva la seva filla però Posidó la va convertir en una font prop d'Eleusis.


Posidó va rescatar a Amimone d'un sàtir luxuriós i llavors va tenir un fill amb ella, Nauplio. Després de violar a Sopi, Posidó li va concedir el desig de convertir-se en home.



No tots els fills de Posidó van ser humans. En un mite arcaic, Posidó va perseguir una vegada a Deméter. Aquesta va rebutjar els seus avenços, transformant-se en una euga per poder amagar-se en un ramat de cavalls, però Posidó va advertir l'engany, es va convertir en un semental i la va raptar. El fill de tots dos va ser un cavall, Arió, que tenia el do de la paraula. Posidó també va violar a Medusa a terra d'un temple consagrat a Atenea. Medusa va ser llavors transformada en un monstre per aquesta. Quan més tard va ser decapitada per Perseu, Crisaor i Pegàs van emergir del seu coll. Altres descendents de Posidó van ser Tritó, el cíclope Polifem i els Alóadas.

martes, 2 de abril de 2013

Eros i Psique

Luci Apuleu explica en les seves "Metamorfosis" la llegenda de Psique. Psique era filla d'un rei d'Anatòlia, tenia dues germanes i ella n'era la més petita de les tres. També era la més bella de les tres germanes. La seva bellesa espantava als homes i no volien casar-se amb ella. Afrodita gelosa de la seva bellesa va enviar a Eros per  què la fes enamorar d'una criatura monstruosa, d'un home horrible. Eros però va caure davant la seva bellesa i va fer que els seus pares l'abandonessin al cim d'un turó per agafar-la allà. Des d'aquell cim el vent Cèfir la va portar al palau d'Eros on la servien moltes criades. No podia veure mai al seu marit, ja que va fer amb ell un tracte en que no l'intentaria veure mai ja que era monstruós i si ella algun dia intentava de veure el seu rostre ell marxaria i el perdria. Un dia Psique enyorava al seu par i a les seves germanes, que ja estaven casades, llavors va demanar a Eros per anar a veure'ls. Quan va arribar a casa les seves germanes, geloses de la felicitat de Psique, li van dir que el seu marit no li deixava veure el seu rostre perquè potser era monstruós. Llavors les seves germanes van poder convecer de que un dia a la nit quan Eros dormís ella el sorprengues i amb una llum mires el seu rostre. Així ho va fer i es va sorprendre de que el seu marit era una hermosíssim jove. Sense voler a Psique li va caure una gota d'oli sobre el seu cos i ell es va despertar i va desapareixer a l'acte ja que ella va incomplir el pacte que havien fet. Afrodita la va fer passar per dures feines. Li feia omplir un atuall amb aigua d'una font que defensaven uns dracs, ajuntar piles de llavors diferents i després classificar-les, li feia comptar grans de sorra que hi havia en una duna i el pitjor, és que la va fer baixar als inferns a demanar-li a Persèfone un flascó. Al marxar no va poder resistir-se i el va obrir, i va caure a terra en un somni etern. 
Com que Eros encara estava enamorat d'ella la va anar a buscar i, en trobar-la la va depertar amb un fletxa. Després va anar a l'Olimp i va demanar permís a Zeus per poder-se casar amb una mortal i la van convertir en immortal. I finalment Zeus va fer que es Afrodita es reconciliés amb Psique. 
Amor podia ser un monstre perquè tenia dos tipus de fletxes: les de plom i les d'or. Les d'or eren les que en tirar-se produíen amor, en canvi, les de plom produíen el desamor i el rebuig. Per això es pot considerar com un monstre.



miércoles, 13 de marzo de 2013

¡Qué memoria tengo! ( 2 )

Un omphalos (literalment "melic" en grec, el melic del món ja que per a ells era el centre del món) és un objecte que servia per enrotllar els pergamins. És un tipus gerro de pedra o figura similar on hi ha estampades escenes de la creació del món.
Aquestes pedres es col·locaven a indrets especials, com a Delfos, on els grecs veneraven un oracle, o bé Jerusalem, la ciutat santa de les religions monoteistes, considerada el centre espiritual de la Terra. Tenen relació amb el concepte d'axis mundi.



El Cicle Tebà
El Cicle tebà és una col·lecció de quatre poemes que s'havien perdut, que són de l'antiga literatura grega i que relaten una història mítica de d'una ciutat, que és Beòcia de Tebes. Probablement van ser escrits entre els anys 740 i 500.

Edipo


Un oracle havia revelat que el fill de Layo, rei de Tebas, mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare: Yocasta.
Per evitar el cumpliment del oracle, Layo va decidir abandonar el nen, just néixer, a una muntanya aprop de Tebas, el Citerón.

Edipo creix creient-se fill de Pólibo i Mérope, reis de Corint. Un dia, durant una discusió, Edipo, es ofès per un jove corint que li diu bastard. Edipo demana explicacions al seu pare, però ell no li revel·la que ha sigut adoptat.

Per descubrir la veritat, Edipo decideix anar a consultar al oracle de Delfos, el mateix que havia ja revel·lat al seu pare la desgracia del seu neixament.
L'oracle li diu que no tornés a la seva pàtria, perquè el seu destí era matar al seu pare i casars-se amb la seva mare.Edipo no va voler regressar a Corint, on vivien els que creia que eren els seus pares. Marxa, i es dirigeix a Tebas.

Quan està de camí, es topa amb el seu verdader pare, però ell no ho sap. El rei Layo, exigeix que el deixi passar. De la discusó que els enfrenta, Layo es mora, cumplint així Edipo la primera part de l'oracle.


Les tragedies que estan basades en el cicle tebà són:
-Los siete contra Tebas (Esquilo)
-Edipo Rey (Sófocles)
-Edipo en Colono (Sófocles)
-Antígona (Sófocles)
-Las Suplicantes (Eurípides)
-Las Fenicias (Eurípides)



Arbre genealògic d'Edipo


Delfos


Delfos (llatí Delphi, grec Δελφοί) fou una ciutat de Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo. Estava a la vall del Pleitos, a un costat del mont Parnasos i a un altre del Cirfís. Al costat del Parnasos una paret de roca de 6 metres anomenada Fedriades mirava al sud i baixava cap el Pleitos. La ciutat de Delphi era enmig de les dues estivacions muntanyenques i els antics comparaven la seva posició a un teatre. Avui hi ha propera la ciutat de Kastrí

La ciutat era quasi inaccessible però tenia tres camins que hi portaven: un des Beòcia anomenat Skiste, a l'est, i dos més a l'oest des d'Amfisa i des de Crissa. Els peregrins que venien de Cirrha ho feien pel tercer camí. L'únic costat de la ciutat no defensat per accidents naturals era el sud on s'havia construït una muralla. La ciutat era petita i no tenia mes de 3 km de circuit. El temple era sota la ciutat a tocar de les roques de Fedriades, en el bell mig de les construccions sagrades o recinte del temple, recinte envoltat per una muralla i travessat per la via sagrada, flanquejada dels edificis dels tresors (tesaurus) dels pobles vinculats a l'oracle; la via sagrada arribava al temple, hexàstil d'ordre dòric, i donava entrada a un recinte soterrani on, davant l'òmfal, la pítia després de veure aigua de la font Castàlia, feia la seva profecia enmig d'emanacions gasoses que sortien d'una clivella de la roca.



Els llocs principals són:
- Les muralles de Filòmelo                                  
-Les roques Fedriades
-.Els tres temples
-Temple d'Atenea
-Santuari de Fiulacos (Phylacos)
-Gimnàs
-Santuari d'Autonoos
-La font de Castàlia
-La font de Delphusa                                                 
-Synedrion                                                             Amfiteatre de Delfos

Dins el recinte sagrat hi ha:
-El temple
-El gran altar
-Els thesauri (tresors)
-Bouleuterion
-Estela dels atenencs                                               
-Estela d'Àtal I
-Estela dels etolis
-Tomba de Neoptòlem
-Font de Cassiots
-Leske                                                           Estadi del santuari de Delfos
-Teatre
-Àgora romana


lunes, 4 de marzo de 2013

La violació de Lucrècia

«Així, la dona jeu inofensiva sota l’espasa de Tarquini, escoltant el que li diu, aterrida i tremo-
losa, com una au en sentir les campanetes del falcó. “Aquesta nit t’he de posseir”, li diu Tarquini.
“Si t’hi negues, només em restarà forçar-te; després et mataré al llit i, una vegada fet, assassinaré
algun esclau teu menyspreable. Per acabar alhora amb el teu honor i amb la teva vida, el col·locaré entre els teus braços […]”.»






Col · latí i Sext Tarquini es van enfadar en una conversa sobre la fidelitat de les seves dones. Van anar a casa seva a sorprendre-les, i la dona de Sext estava de celebracions i la dona de Col · latí estava de castament.
Tarquini, després de saber que la seva dona no li era fidel va decidir violar a Lucrècia. Va anar a casa seva i al vespre es va disposar a forçar-la tot i que té remordiments, només en fer-ho, es penedeix i fuig. Ella passa la resta de la nit desconsolada, i al matí envia una carta al seu marit perquè vingui amb ella el més aviat que pugui. Quan arriba Cell arriba ella li explica que Tarquini l'ha violat i després es suïcida amb un punyal. Després d'ensenyar el cos de Lucrècia al poble de Roma, tots donen el seu consentiment per poder fer una revolta contra els Tarquinis. O així es farà.