La erupció del Vesuvi va ser el dia 24
d’Agost de l’any 79, que va caure sobre la ciutat Pompeya i Herculà. Aquell
mateix matí va començar a sortir molt de fum del volcà, la gent pensava que era
un escapament de fum ja que havia passat altres cops i per això no es van
alertar. Però aquest cop la erupció es va manifestar de dues maneres:
A Herculà va caure una mena de fang,
barreges de cendres, lava i pluja i, tot això va inundar la ciutat, on no es
podia veure res i quedaves pràcticament enterrat per tot el que queia.
A Pompeya va caure una fina pluja de
cendres, van caure els lapilli(petites pedres volcàniques) i la pumicita(també
es pot dir pedra tosca, era una pedra volcànica que acostumen a tindre més d’un
quilogram de pes). La ciutat va acabar plena de fum on pràcticament no es podia
veure res. La gent anava cap a les seves cases a refugiar-se, però a causa del
pes a les teulades la majoria es derrumbaven.
Fins que el fum va marxar més o menys del tot van
passar dos dies, el 26 va tornar a sortir el sol i el fum es va extendre per
Àfrica, Síria i Egipte.
Les ciutats van quedar cobertes per gruixudes
capes de cendres i van ser descobertes molts anys després, Pompeya el 1748 i
Herculà el 1738. Roque Joaquín de Alcubierre va ser el col·lector de moltes
escultures que van ser trobades durant els trenta anys, que avui en dia estan a
Madrid, Roma i Nàpols. Des de llavors les dos ciutats han estat excavades i han
trobat molts edificis. Els excavadors abans van posar en els seus informes
llocs en els que estaven treballant i havien estat desenterrats i enterrats un
altre cop. Però realment el descobriment va ser l’any 1550 per l’arquitecte
Fontana que estava excavant per un nou curs pel riu Sarno, per va haver d’esperar
150 anys perquè comencés la campanya per desenterrar les ciutats. Fins aquesta
data es pensaven que Pompeya i Herculà havien desaparegut per sempre.
El volcà Vesuvi en l'explosió
El volcà Vesuvi ara
