Posidó

Posidó és el déu del mar, les tempestes i, com «Agitador de la Terra», dels terratrèmols en la mitologia grega. El nom del déu marí etrusc Nethuns va ser adoptat en llatí per Neptú (Neptunus) en la mitologia romana, tots dos déus del mar anàlegs a Posidó. Posidó va ser venerat en Pilos i Tebas en la Grècia micénica de finals de l'Edat del Bronze, però va ser integrat en el panteó olímpic posterior com germà de Zeus i Hades. Posidó va tenir molts fills i va ser protector de moltes ciutats gregues, encara que va perdre el concurs per Atenes contra Atenea. Li va ser dedicat un himne homèric.

Mitologia

Posidó era un fill de Cronos i Rea. En la versió més antiga, relatada per Hesíode a la Teogonia, era empassat per Crono en néixer però després era salvat, juntament amb els seus altres germans, per Zeus.

No obstant això, en altres versions del mite, Posidó, com el seu germà Zeus, va evitar el destí dels seus altres germans en ser salvat per la seva mare, que el va amagar en un ramat de xais simulant haver parit un poltre, que va donar a Cronos perquè el devorés. Segons Tzetzes la Curótrofa o mainadera de Posidó va ser Arne, qui va negar ser-ho quan Crono va aparèixer buscant-la. Segons Diodor de Sicília, Posidó va ser criat pels Telquines a Rodes, igual que Zeus havia estat criat pels Coribants a Creta.

La seva dona era Anfítrite, una nimfa i antiga deessa del mar, filla de Nereu i Doris. Posidó va ser pare de molts herois, entre ells el famós Teseu.

Una dona mortal anomenada Tir estava casada amb Creteo (amb qui tenia un fill, Aesón) però estimava a Enipeo, un déu del riu. Tir perseguia Enipeo, que defugia els seus avenços. Un dia Posidó, ple de desig cap Tir, es va disfressar com Enipeo i de la seva unió amb ella van néixer els herois Pelias i Neleo. Posidó també va tenir una aventura amb Álope, la seva néta per Cerción, de la qual va néixer l'heroi àtic Hipotoonte. Cerción enterrar viva la seva filla però Posidó la va convertir en una font prop d'Eleusis.

Posidó va rescatar a Amimone d'un sàtir luxuriós i llavors va tenir un fill amb ella, Nauplio. Després de violar a Sopi, Posidó li va concedir el desig de convertir-se en home.

No tots els fills de Posidó van ser humans. En un mite arcaic, Posidó va perseguir una vegada a Deméter. Aquesta va rebutjar els seus avenços, transformant-se en una euga per poder amagar-se en un ramat de cavalls, però Posidó va advertir l'engany, es va convertir en un semental i la va raptar. El fill de tots dos va ser un cavall, Arió, que tenia el do de la paraula. Posidó també va violar a Medusa a terra d'un temple consagrat a Atenea. Medusa va ser llavors transformada en un monstre per aquesta. Quan més tard va ser decapitada per Perseu, Crisaor i Pegàs van emergir del seu coll. Altres descendents de Posidó van ser Tritó, el cíclope Polifem i els Alóadas.

Eros i Psique

Luci Apuleu explica en les seves "Metamorfosis" la llegenda de Psique. Psique era filla d'un rei d'Anatòlia, tenia dues germanes i ella n'era la més petita de les tres. També era la més bella de les tres germanes. La seva bellesa espantava als homes i no volien casar-se amb ella. Afrodita gelosa de la seva bellesa va enviar a Eros per  què la fes enamorar d'una criatura monstruosa, d'un home horrible. Eros però va caure davant la seva bellesa i va fer que els seus pares l'abandonessin al cim d'un turó per agafar-la allà. Des d'aquell cim el vent Cèfir la va portar al palau d'Eros on la servien moltes criades. No podia veure mai al seu marit, ja que va fer amb ell un tracte en que no l'intentaria veure mai ja que era monstruós i si ella algun dia intentava de veure el seu rostre ell marxaria i el perdria. Un dia Psique enyorava al seu par i a les seves germanes, que ja estaven casades, llavors va demanar a Eros per anar a veure'ls. Quan va arribar a casa les seves germanes, geloses de la felicitat de Psique, li van dir que el seu marit no li deixava veure el seu rostre perquè potser era monstruós. Llavors les seves germanes van poder convecer de que un dia a la nit quan Eros dormís ella el sorprengues i amb una llum mires el seu rostre. Així ho va fer i es va sorprendre de que el seu marit era una hermosíssim jove. Sense voler a Psique li va caure una gota d'oli sobre el seu cos i ell es va despertar i va desapareixer a l'acte ja que ella va incomplir el pacte que havien fet. Afrodita la va fer passar per dures feines. Li feia omplir un atuall amb aigua d'una font que defensaven uns dracs, ajuntar piles de llavors diferents i després classificar-les, li feia comptar grans de sorra que hi havia en una duna i el pitjor, és que la va fer baixar als inferns a demanar-li a Persèfone un flascó. Al marxar no va poder resistir-se i el va obrir, i va caure a terra en un somni etern. 
Com que Eros encara estava enamorat d'ella la va anar a buscar i, en trobar-la la va depertar amb un fletxa. Després va anar a l'Olimp i va demanar permís a Zeus per poder-se casar amb una mortal i la van convertir en immortal. I finalment Zeus va fer que es Afrodita es reconciliés amb Psique. 
Amor podia ser un monstre perquè tenia dos tipus de fletxes: les de plom i les d'or. Les d'or eren les que en tirar-se produíen amor, en canvi, les de plom produíen el desamor i el rebuig. Per això es pot considerar com un monstre.