miércoles, 12 de junio de 2013

On vivien els romans?


DOMUS

La domus és la casa romana. Generalment l'habitatge de les famílies que tenien un alt nivell econòmic. El cap de la família, que era el pare, era qui portava el títol de dominus. 

L'erupció del Vesuvi l'any 79 després de Crist va sepultar Pompeia i Herculà i, després d'aixo moltes domus s'han conservat en un molt bon estat i molt arqueòlegs hi han fet estudis sobre l'arquitectura dels romans.







La domus tenia un sol pis, com a màxim dos, però rarament n'hi havia d0aquestes. Tenia una porta que era rectangular i estava tancada a l'exterior per unes parets uniformes que tenien poques finestres. La claror del dia entrava per l'atri, que estava al centre o pel peristil.
La casa estava dividida en diverses parts:

·A l'entrada principal hi sola haver un "vestibulum" que tenia forma d'un petit espai que estava arrecerat anterior a la porta, en la qual donava a un corredos que s'anomenava("faces").




·L'atri era una de les primeres cambres que es trobava en la cada. Era el centre de la casa i on la família hi feia més vida. Era un gran espai que estava cobert per un gran sostre on hi havia una gran obertura, que es diu compluiuum. El cumpluiuum era per on entrava la claror del dia i, quan plovia entrava l'aigua que anava a parar a una bassa rectangular en la qual passava a una cisterna soterrània que es deia impluuium. Llavors hi havia un petit pou al costat que era el que permitia treure l'aigua per a utilitzar-la. També hi havia un llar que es deia focus on es cuinava i es menjava i es cuinava, però per desgràcia en les cases de Pompeia ja no s'hi pot trobar la llar. Però el que si que sol haver-hi es una tauleta de marbre, una capelleta consagrada que es deia lararium i una arca de cabals. I finalment hi havia dues ales, que es deien alaes, a cada banda de l'atri per poder ampliar l'espai.




·També hi havia el tablinum que era el despatx del pater familias que era on revia les visites i guardava l'arxiu familiar. Això estava situat a a darrera de l'atri que estava separat normalment per una cortina o un reixat de fusta. 



·Hi havia els dormitoris, que estaven situats al costat de l'atri. El dormitori s'anomenava cubicula. 



·Les habitacions que estaven tocant a l'entrada poden estar obertes a l'interior, que podia ser una cambra per al porter, dormitoris o també menjadors. Però també podia donar a l'exterior, i si és així el propietari de la casa ho llogava com a botigues, que s'anomenava tabernae. 



·La majoria de cases tenien un jardi a la paret posterior de la casa que era anomenat com a hortus. 
http://i35.tinypic.com/15nrjpw.jpg


INSULAE 

A les grans ciutats la gent vivia en una insulae que eren cases que s'amuntegava en cases de pisos de lloguer agrupades en illes, eren semblants a les cases modernes, segons mostren les excavacions realitzades a Òstia, el port de Roma, i els textos d'alguns autors.
  • Eren més altes que les domus, arriben fins als tres o quatre pisos.
  • Es construïen al voltant d'un pati interior que permetia la ventilació i la il·luminació de les habitacions que no donaven a carrer.
  • Tenien molts balcons i finestres cara enfora o cap al pati. Però igualment hi entrava el soroll del carrer.
  • Tenia poques cambres i tampoc tenien un ús fix: s'utilitzaven en funció de les necessitats de la família.
  • Normalment no disposaven de conduccions d'aigua: calia anar-ne a buscar a la font pública més pròxima. Moltes tampoc tenien comuna a tots els pisos i tenien que fer servir la pública.













VILLAE

VILLAE URBANA

La vila urbana o pseudourbana allotjava als amos de la finca quan la visitaven.

Es construïa en un lloc des del qual es gaudís àmpliament de la vista del camp o de la mar; construcció de pur luxe, que no té, com la granja, objecte pràctic ni funció necessària, aquesta vila reflectia en la complicació i en la riquesa dels seus recintes els gustos dels seus propietaris i demostrava la riquesa de qui l'havia edificat. Normalment tenia totes les comoditats de les cases de la ciutat, inclosa la calefacció a l'hivern.

Tot i que la vila no estigués situada en una gran hisenda, sempre estava envoltada d'algun terreny amb hort o jardí.


 
  

VILLA RUSTICA
 
Era el mas, l'edifici central d'una explotació agrícola. Primitivament tan sols era una cabana d'una sola estança i un pati o corral amb una cisterna per recollir l'aigua de la pluja. Després es van anar agregant al voltant del pati noves dependències amb usos específics: menjador, els habitatges dels esclaus, els estables dels bous i cavalls, el galliner, graners, cellers i altres moltes dependències per a carros, eines, la premsa de vi, el molí d'oli, etc. L'amo tenia sovint una part de la uilla rustica agençada més o menys luxosament com a residència de camp.