Posidó

Posidó és el déu del mar, les tempestes i, com «Agitador de la Terra», dels terratrèmols en la mitologia grega. El nom del déu marí etrusc Nethuns va ser adoptat en llatí per Neptú (Neptunus) en la mitologia romana, tots dos déus del mar anàlegs a Posidó. Posidó va ser venerat en Pilos i Tebas en la Grècia micénica de finals de l'Edat del Bronze, però va ser integrat en el panteó olímpic posterior com germà de Zeus i Hades. Posidó va tenir molts fills i va ser protector de moltes ciutats gregues, encara que va perdre el concurs per Atenes contra Atenea. Li va ser dedicat un himne homèric.

Mitologia

Posidó era un fill de Cronos i Rea. En la versió més antiga, relatada per Hesíode a la Teogonia, era empassat per Crono en néixer però després era salvat, juntament amb els seus altres germans, per Zeus.

No obstant això, en altres versions del mite, Posidó, com el seu germà Zeus, va evitar el destí dels seus altres germans en ser salvat per la seva mare, que el va amagar en un ramat de xais simulant haver parit un poltre, que va donar a Cronos perquè el devorés. Segons Tzetzes la Curótrofa o mainadera de Posidó va ser Arne, qui va negar ser-ho quan Crono va aparèixer buscant-la. Segons Diodor de Sicília, Posidó va ser criat pels Telquines a Rodes, igual que Zeus havia estat criat pels Coribants a Creta.

La seva dona era Anfítrite, una nimfa i antiga deessa del mar, filla de Nereu i Doris. Posidó va ser pare de molts herois, entre ells el famós Teseu.

Una dona mortal anomenada Tir estava casada amb Creteo (amb qui tenia un fill, Aesón) però estimava a Enipeo, un déu del riu. Tir perseguia Enipeo, que defugia els seus avenços. Un dia Posidó, ple de desig cap Tir, es va disfressar com Enipeo i de la seva unió amb ella van néixer els herois Pelias i Neleo. Posidó també va tenir una aventura amb Álope, la seva néta per Cerción, de la qual va néixer l'heroi àtic Hipotoonte. Cerción enterrar viva la seva filla però Posidó la va convertir en una font prop d'Eleusis.

Posidó va rescatar a Amimone d'un sàtir luxuriós i llavors va tenir un fill amb ella, Nauplio. Després de violar a Sopi, Posidó li va concedir el desig de convertir-se en home.

No tots els fills de Posidó van ser humans. En un mite arcaic, Posidó va perseguir una vegada a Deméter. Aquesta va rebutjar els seus avenços, transformant-se en una euga per poder amagar-se en un ramat de cavalls, però Posidó va advertir l'engany, es va convertir en un semental i la va raptar. El fill de tots dos va ser un cavall, Arió, que tenia el do de la paraula. Posidó també va violar a Medusa a terra d'un temple consagrat a Atenea. Medusa va ser llavors transformada en un monstre per aquesta. Quan més tard va ser decapitada per Perseu, Crisaor i Pegàs van emergir del seu coll. Altres descendents de Posidó van ser Tritó, el cíclope Polifem i els Alóadas.

Eros i Psique

Luci Apuleu explica en les seves "Metamorfosis" la llegenda de Psique. Psique era filla d'un rei d'Anatòlia, tenia dues germanes i ella n'era la més petita de les tres. També era la més bella de les tres germanes. La seva bellesa espantava als homes i no volien casar-se amb ella. Afrodita gelosa de la seva bellesa va enviar a Eros per  què la fes enamorar d'una criatura monstruosa, d'un home horrible. Eros però va caure davant la seva bellesa i va fer que els seus pares l'abandonessin al cim d'un turó per agafar-la allà. Des d'aquell cim el vent Cèfir la va portar al palau d'Eros on la servien moltes criades. No podia veure mai al seu marit, ja que va fer amb ell un tracte en que no l'intentaria veure mai ja que era monstruós i si ella algun dia intentava de veure el seu rostre ell marxaria i el perdria. Un dia Psique enyorava al seu par i a les seves germanes, que ja estaven casades, llavors va demanar a Eros per anar a veure'ls. Quan va arribar a casa les seves germanes, geloses de la felicitat de Psique, li van dir que el seu marit no li deixava veure el seu rostre perquè potser era monstruós. Llavors les seves germanes van poder convecer de que un dia a la nit quan Eros dormís ella el sorprengues i amb una llum mires el seu rostre. Així ho va fer i es va sorprendre de que el seu marit era una hermosíssim jove. Sense voler a Psique li va caure una gota d'oli sobre el seu cos i ell es va despertar i va desapareixer a l'acte ja que ella va incomplir el pacte que havien fet. Afrodita la va fer passar per dures feines. Li feia omplir un atuall amb aigua d'una font que defensaven uns dracs, ajuntar piles de llavors diferents i després classificar-les, li feia comptar grans de sorra que hi havia en una duna i el pitjor, és que la va fer baixar als inferns a demanar-li a Persèfone un flascó. Al marxar no va poder resistir-se i el va obrir, i va caure a terra en un somni etern. 
Com que Eros encara estava enamorat d'ella la va anar a buscar i, en trobar-la la va depertar amb un fletxa. Després va anar a l'Olimp i va demanar permís a Zeus per poder-se casar amb una mortal i la van convertir en immortal. I finalment Zeus va fer que es Afrodita es reconciliés amb Psique. 
Amor podia ser un monstre perquè tenia dos tipus de fletxes: les de plom i les d'or. Les d'or eren les que en tirar-se produíen amor, en canvi, les de plom produíen el desamor i el rebuig. Per això es pot considerar com un monstre.

¡Qué memoria tengo! ( 2 )

Un omphalos (literalment "melic" en grec, el melic del món ja que per a ells era el centre del món) és un objecte que servia per enrotllar els pergamins. És un tipus gerro de pedra o figura similar on hi ha estampades escenes de la creació del món.

Aquestes pedres es col·locaven a indrets especials, com a Delfos, on els grecs veneraven un oracle, o bé Jerusalem, la ciutat santa de les religions monoteistes, considerada el centre espiritual de la Terra. Tenen relació amb el concepte d'axis mundi.

El Cicle Tebà

El Cicle tebà és una col·lecció de quatre poemes que s'havien perdut, que són de l'antiga literatura grega i que relaten una història mítica de d'una ciutat, que és Beòcia de Tebes. Probablement van ser escrits entre els anys 740 i 500.

Edipo

Un oracle havia revelat que el fill de Layo, rei de Tebas, mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare: Yocasta.

Per evitar el cumpliment del oracle, Layo va decidir abandonar el nen, just néixer, a una muntanya aprop de Tebas, el Citerón.

Edipo creix creient-se fill de Pólibo i Mérope, reis de Corint. Un dia, durant una discusió, Edipo, es ofès per un jove corint que li diu bastard. Edipo demana explicacions al seu pare, però ell no li revel·la que ha sigut adoptat.

Per descubrir la veritat, Edipo decideix anar a consultar al oracle de Delfos, el mateix que havia ja revel·lat al seu pare la desgracia del seu neixament.

L'oracle li diu que no tornés a la seva pàtria, perquè el seu destí era matar al seu pare i casars-se amb la seva mare.Edipo no va voler regressar a Corint, on vivien els que creia que eren els seus pares. Marxa, i es dirigeix a Tebas.

Quan està de camí, es topa amb el seu verdader pare, però ell no ho sap. El rei Layo, exigeix que el deixi passar. De la discusó que els enfrenta, Layo es mora, cumplint així Edipo la primera part de l'oracle.

Les tragedies que estan basades en el cicle tebà són:

-Los siete contra Tebas (Esquilo)

-Edipo Rey (Sófocles)

-Edipo en Colono (Sófocles)

-Antígona (Sófocles)

-Las Suplicantes (Eurípides)

-Las Fenicias (Eurípides)

Arbre genealògic d'Edipo

Delfos

Delfos (llatí Delphi, grec Δελφοί) fou una ciutat de Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo. Estava a la vall del Pleitos, a un costat del mont Parnasos i a un altre del Cirfís. Al costat del Parnasos una paret de roca de 6 metres anomenada Fedriades mirava al sud i baixava cap el Pleitos. La ciutat de Delphi era enmig de les dues estivacions muntanyenques i els antics comparaven la seva posició a un teatre. Avui hi ha propera la ciutat de Kastrí

La ciutat era quasi inaccessible però tenia tres camins que hi portaven: un des Beòcia anomenat Skiste, a l'est, i dos més a l'oest des d'Amfisa i des de Crissa. Els peregrins que venien de Cirrha ho feien pel tercer camí. L'únic costat de la ciutat no defensat per accidents naturals era el sud on s'havia construït una muralla. La ciutat era petita i no tenia mes de 3 km de circuit. El temple era sota la ciutat a tocar de les roques de Fedriades, en el bell mig de les construccions sagrades o recinte del temple, recinte envoltat per una muralla i travessat per la via sagrada, flanquejada dels edificis dels tresors (tesaurus) dels pobles vinculats a l'oracle; la via sagrada arribava al temple, hexàstil d'ordre dòric, i donava entrada a un recinte soterrani on, davant l'òmfal, la pítia després de veure aigua de la font Castàlia, feia la seva profecia enmig d'emanacions gasoses que sortien d'una clivella de la roca.

Els llocs principals són:

- Les muralles de Filòmelo                                  

-Les roques Fedriades

-.Els tres temples

-Temple d'Atenea

-Santuari de Fiulacos (Phylacos)

-Gimnàs

-Santuari d'Autonoos

-La font de Castàlia

-La font de Delphusa                                                 

-Synedrion                                                             Amfiteatre de Delfos

Dins el recinte sagrat hi ha:

-El temple

-El gran altar

-Els thesauri (tresors)

-Bouleuterion

-Estela dels atenencs                                               

-Estela d'Àtal I

-Estela dels etolis

-Tomba de Neoptòlem

-Font de Cassiots

-Leske                                                           Estadi del santuari de Delfos

-Teatre

-Àgora romana

La violació de Lucrècia

«Així, la dona jeu inofensiva sota l’espasa de Tarquini, escoltant el que li diu, aterrida i tremo-
losa, com una au en sentir les campanetes del falcó. “Aquesta nit t’he de posseir”, li diu Tarquini.
“Si t’hi negues, només em restarà forçar-te; després et mataré al llit i, una vegada fet, assassinaré
algun esclau teu menyspreable. Per acabar alhora amb el teu honor i amb la teva vida, el col·locaré entre els teus braços […]”.»

Col · latí i Sext Tarquini es van enfadar en una conversa sobre la fidelitat de les seves dones. Van anar a casa seva a sorprendre-les, i la dona de Sext estava de celebracions i la dona de Col · latí estava de castament.

Tarquini, després de saber que la seva dona no li era fidel va decidir violar a Lucrècia. Va anar a casa seva i al vespre es va disposar a forçar-la tot i que té remordiments, només en fer-ho, es penedeix i fuig. Ella passa la resta de la nit desconsolada, i al matí envia una carta al seu marit perquè vingui amb ella el més aviat que pugui. Quan arriba Cell arriba ella li explica que Tarquini l'ha violat i després es suïcida amb un punyal. Després d'ensenyar el cos de Lucrècia al poble de Roma, tots donen el seu consentiment per poder fer una revolta contra els Tarquinis. O així es farà.

Ceràmica grega

A)Crátera de campana: con asas salientes y dirigidas hacia arriba y con forma de campana invertida.

B) Lebes:  vasija honda con base redondeada por lo que necesitaba un soporte para mantenerla derecha. 

C) Skyphos: taza de vino profunda con dos asas con una base baja y ancha, o sin base. 

D) Aríbalo:  vaso griego de base ancha y cuello estrecho, por lo que se ha comparado con una bolsa cerrada.

E) Hydria: pieza de cerámica de la Antigua Grecia usada para transportar agua. Contaba con tres asas: una a cada lado del cuerpo del recipiente usadas para levantarlo y transportarlo, y una tercera, situada en el centro respecto a las otras dos, usada para verter el agua.

F) Volute Krater: era para conservar el vino.

G) Kántharos: copa para beber con dos grandes asas.

H) Psykter: Se usaba para enfriar el vino. Es una clase de vasija griega que se caracteriza por tener un cuerpo bulboso y una base alta y estrecha. 

I) Kylix: copa para beber vino, con un cuerpo relativamente poco profundo y ancho levantado sobre un pie y con dos asas dispuestas simétricamente.

J) Stamnos: Su uso más común era la conservación del vino. Es una vasija de forma globular que se distingue por unas pequeñas asas horizontales que surgen de la panza, y por una boca que se estrecha ligeramente en comparación con el volumen de la pieza. 

K) Alabastron: Es un tipo de cerámica usado en la antigüedad para contener aceite, especialmente aceites perfumados o para masajes.

L) Enócoe: Es una jarra de vino que sirve para sacar el vino de una crátera —donde ha sido aguado— antes de servirlo.

M) Lécito: vaso griego antiguo utilizado para almacenar aceite perfumado destinado al cuidado del cuerpo.

N) Ánfora: recipiente cerámico de gran tamaño con dos asas y un largo cuello estrecho.

Amfiteatre

La paraula amfiteatre ve del grec 'amphitheatron'. 'Amphi' vol dir ambdos costats i 'thearon' que vol dir lloc per veure teatre.


Es solien representar lluites entre gladiadors, entre feres o la seva cacera. En alguns amfiteatres també es feien petites batalles navals entre petits vaixells(per fer-ho omplen l'arena d'aigua).

La diferència entre un amfiteatre i un teatre romà és que l'amfiteatre és de forma circular o ovalada i el teatre és de forma semicircular. També es diferencía del circ en que era utilitzat per fer espectacles de carreres i la seva forma era el·líptica.

La graderia, 'càvea' es divideix en quatre zones:
Inferior: senadors i alts càrrecs de l'administració romana
Zona mitjana; per la plebs
Part superior. per a les dones i els que no teninen drets

L'amfiteatre es va construir mitjançant la pedra tallada, però despres es va utilitzar el formigó.