Apol·lo i Dafne

Naixement

Quan Hera descobrí que Leta estava embarassada i que Zeus era el pare dels futurs fills, va prohibir que donés a llum en una terra ferma, o el continent, o qualsevol illa del mar. Mentre Leto deambulava, trobà una illa que surava acabada de fer, de Delos, que no era el continent ni una illa real, i hi donà a llum. L'illa estava envoltada de cignes. Després, Zeus assegurà Delos al fons de l'oceà. Més tard aquesta illa fou consagrada a Apol·lo.
També s'afirma que Hera segrestà Ilitia, la deesa dels parts, per evitar que Leto donés a llum. Els altres déus enganyaren Hera perquè la deixés anar-se oferint-li un collaret d'ambre de vuit metres de llargada. Els mitògrafs coincideixen que primer va néixer Àrtemis i aquesta ajudà la seva mare perquè donés a llum Apol·lo, o que Àrtemis va néixer un dia abans que Apol·lo, en l'illa d'Ortígia, i que ajudà Leto a creuar el mar fins a Delos l'endemà per donar-hi a llum Apol·lo. Apol·lo va néixer el 7è dia (ἡβδομαγενης) de Targelió segons la tradició dèlia o en el mes de Bisi, segons la tradició dèlfica. Els dies 7è i 20è, llunes nova i plena, foren des d'aleshores consagrats a ell.

Joventut

Quatre dies després de néixer, Apol·lo va matar el drac ctònic Pitó, que vivia a Delfos, a la font de Castàlia. Aquesta font era la que emetia els vapors causants que l'oracle de Delfos fes les profecies. Hera va enviar la serp per perseguir i matar Leto per tot el món. Per protegir la seva mare, Apol·lo va suplicar a Hefest un arc i una fletxa. Després de rebre'ls, Apol·lo va arraconar Pitó a la cova sagrada de Delfos, i després de matar-la va ser castigat, ja que Pitó era un fill de Gea.
Hera envià aleshores el gegant Tici per matar Leto. Aquesta vegada Àrtemis va ajudar el seu germà Apol·lo en la protecció de llur mare. Durant la batalla Zeus va cedir finalment a llur ajuda i va llançar Tici al Tàrtar. Allà va ser subjectat al terra de roca, cobrint nou acres, i una parella de voltors li menjaven el fetge diàriament.

Admetos

Quan Zeus va abatre el fill d'Apol·lo, Asclepi, amb un raig per ressuscitar Hipòlit d'entre els morts (transgredint així Temis en robar súbdits d'Hades), Apol·lo va matar en venjança els Ciclops, que havien creat el raig de Zeus. Apol·lo havia d'haver estat desterrat al Tàrtar per sempre, però en comptes d'aquest càstig fou condemnat a un any de feina forçada, gràcies a la intervenció de la seva mare, Leto. Durant aquest temps va treballar de pastor per al rei Admetos de Feres a Tessàlia. Admetos va tractar-lo bé, i per això el déu va concedir-li grans beneficis.
Apol·lo va ajudar Admetos a guanyar Alcestis, la filla del rei Pèlias i més endavant va convèncer les Moires perquè permetessin Admetos viure més temps del que li corresponia si cap altre ocupava el seu lloc. però quan arribà l'hora de la mort, els seus pares, que ell havia assumit que estarien disposats a morir en lloc seu, no volgueren ajudar-lo. En canvi, Alcestis va prendre el seu lloc, però Hèracles aconseguí persuadir 
Tànatos, el déu de la mort, perquè la fes tornar al món dels vius.

Durant la guerra de Troia

Apol·lo disparà fletxes infectades amb la pesta en el campament grec durant la guerra de Troia en resposta a l'insult d'Agamèmnon a Crises, un dels seus sacerdots la filla del qual, Criseida, havia estat segrestada. Apol·lo exigia la seva lliberació, i els aqueus (grecs) van acabar cedint-hi, provocant indirectament la fúria d'Aquil·les, que és el tema principal de la Ilíada (d'Homer).
Quan Diòmedes va ferir Enees Apol·lo el rescatà. Primer Afrodita, la seva protectora mare, intentà rescatar Enees però Diomedes la va ferir també. Llavors Enees fou envoltat per un núvol creat per Apol·lo, qui el portà a Pergam, un lloc sagrat de Troia.
Apol·lo ajudà Paris a matar Aquil·les guiant la fletxa d'arc fins al taló d'ell. Una interpretació d'aquest motiu és que fou en venjança pel sacrilegi d'Aquil·les en matar Troilo, fill d'Apol·lo amb Hècuba, en el mateix altar del temple a ell dedicat.

APOL·LO I DAFNE

Explica el mite d'Apol · lo i Dafne, en què Apol · lo va voler competir amb Eros en l'art de llançar fletxes. Eros, molest per l'arrogància d'Apol · lo, va idear venjar-se'n i per això li va llançar una fletxa d'or, que causava un amor immediat a qui feria. També va ferir a la nimfa Dafne amb una fletxa de plom, que causava el rebuig amorós. Així que quan Apol · lo va veure un dia a Dafne es va sentir ferit d'amor i es va llançar en la seva persecució. Però Dafne, que patia l'efecte contrari, va fugir d'ell. I la nimfa va córrer i va córrer fins que esgotada va demanar ajuda al seu pare, el riu Peneu, que va determinar convertir Dafne en llorer. Quan Apol · lo va aconseguir a Dafne, aquesta iniciava la transformació: el seu cos es va cobrir de durada escorça, els seus peus van ser arrels que es clavaven a terra i el seu cabell es va omplir de fulles. Apol · lo es va abraçar a l'arbre i es va posar a plorar. I va dir: «Ja que no pots ser la meva dona, seràs el meu arbre predilecte i els teus fulles, sempre verdes, coronaran els caps de la gent en senyal de victòria».