¡Qué memoria tengo! ( 2 )

Un omphalos (literalment "melic" en grec, el melic del món ja que per a ells era el centre del món) és un objecte que servia per enrotllar els pergamins. És un tipus gerro de pedra o figura similar on hi ha estampades escenes de la creació del món.

Aquestes pedres es col·locaven a indrets especials, com a Delfos, on els grecs veneraven un oracle, o bé Jerusalem, la ciutat santa de les religions monoteistes, considerada el centre espiritual de la Terra. Tenen relació amb el concepte d'axis mundi.

El Cicle Tebà

El Cicle tebà és una col·lecció de quatre poemes que s'havien perdut, que són de l'antiga literatura grega i que relaten una història mítica de d'una ciutat, que és Beòcia de Tebes. Probablement van ser escrits entre els anys 740 i 500.

Edipo

Un oracle havia revelat que el fill de Layo, rei de Tebas, mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare: Yocasta.

Per evitar el cumpliment del oracle, Layo va decidir abandonar el nen, just néixer, a una muntanya aprop de Tebas, el Citerón.

Edipo creix creient-se fill de Pólibo i Mérope, reis de Corint. Un dia, durant una discusió, Edipo, es ofès per un jove corint que li diu bastard. Edipo demana explicacions al seu pare, però ell no li revel·la que ha sigut adoptat.

Per descubrir la veritat, Edipo decideix anar a consultar al oracle de Delfos, el mateix que havia ja revel·lat al seu pare la desgracia del seu neixament.

L'oracle li diu que no tornés a la seva pàtria, perquè el seu destí era matar al seu pare i casars-se amb la seva mare.Edipo no va voler regressar a Corint, on vivien els que creia que eren els seus pares. Marxa, i es dirigeix a Tebas.

Quan està de camí, es topa amb el seu verdader pare, però ell no ho sap. El rei Layo, exigeix que el deixi passar. De la discusó que els enfrenta, Layo es mora, cumplint així Edipo la primera part de l'oracle.

Les tragedies que estan basades en el cicle tebà són:

-Los siete contra Tebas (Esquilo)

-Edipo Rey (Sófocles)

-Edipo en Colono (Sófocles)

-Antígona (Sófocles)

-Las Suplicantes (Eurípides)

-Las Fenicias (Eurípides)

Arbre genealògic d'Edipo

Delfos

Delfos (llatí Delphi, grec Δελφοί) fou una ciutat de Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo. Estava a la vall del Pleitos, a un costat del mont Parnasos i a un altre del Cirfís. Al costat del Parnasos una paret de roca de 6 metres anomenada Fedriades mirava al sud i baixava cap el Pleitos. La ciutat de Delphi era enmig de les dues estivacions muntanyenques i els antics comparaven la seva posició a un teatre. Avui hi ha propera la ciutat de Kastrí

La ciutat era quasi inaccessible però tenia tres camins que hi portaven: un des Beòcia anomenat Skiste, a l'est, i dos més a l'oest des d'Amfisa i des de Crissa. Els peregrins que venien de Cirrha ho feien pel tercer camí. L'únic costat de la ciutat no defensat per accidents naturals era el sud on s'havia construït una muralla. La ciutat era petita i no tenia mes de 3 km de circuit. El temple era sota la ciutat a tocar de les roques de Fedriades, en el bell mig de les construccions sagrades o recinte del temple, recinte envoltat per una muralla i travessat per la via sagrada, flanquejada dels edificis dels tresors (tesaurus) dels pobles vinculats a l'oracle; la via sagrada arribava al temple, hexàstil d'ordre dòric, i donava entrada a un recinte soterrani on, davant l'òmfal, la pítia després de veure aigua de la font Castàlia, feia la seva profecia enmig d'emanacions gasoses que sortien d'una clivella de la roca.

Els llocs principals són:

- Les muralles de Filòmelo                                  

-Les roques Fedriades

-.Els tres temples

-Temple d'Atenea

-Santuari de Fiulacos (Phylacos)

-Gimnàs

-Santuari d'Autonoos

-La font de Castàlia

-La font de Delphusa                                                 

-Synedrion                                                             Amfiteatre de Delfos

Dins el recinte sagrat hi ha:

-El temple

-El gran altar

-Els thesauri (tresors)

-Bouleuterion

-Estela dels atenencs                                               

-Estela d'Àtal I

-Estela dels etolis

-Tomba de Neoptòlem

-Font de Cassiots

-Leske                                                           Estadi del santuari de Delfos

-Teatre

-Àgora romana

La violació de Lucrècia

«Així, la dona jeu inofensiva sota l’espasa de Tarquini, escoltant el que li diu, aterrida i tremo-
losa, com una au en sentir les campanetes del falcó. “Aquesta nit t’he de posseir”, li diu Tarquini.
“Si t’hi negues, només em restarà forçar-te; després et mataré al llit i, una vegada fet, assassinaré
algun esclau teu menyspreable. Per acabar alhora amb el teu honor i amb la teva vida, el col·locaré entre els teus braços […]”.»

Col · latí i Sext Tarquini es van enfadar en una conversa sobre la fidelitat de les seves dones. Van anar a casa seva a sorprendre-les, i la dona de Sext estava de celebracions i la dona de Col · latí estava de castament.

Tarquini, després de saber que la seva dona no li era fidel va decidir violar a Lucrècia. Va anar a casa seva i al vespre es va disposar a forçar-la tot i que té remordiments, només en fer-ho, es penedeix i fuig. Ella passa la resta de la nit desconsolada, i al matí envia una carta al seu marit perquè vingui amb ella el més aviat que pugui. Quan arriba Cell arriba ella li explica que Tarquini l'ha violat i després es suïcida amb un punyal. Després d'ensenyar el cos de Lucrècia al poble de Roma, tots donen el seu consentiment per poder fer una revolta contra els Tarquinis. O així es farà.

Ceràmica grega

A)Crátera de campana: con asas salientes y dirigidas hacia arriba y con forma de campana invertida.

B) Lebes:  vasija honda con base redondeada por lo que necesitaba un soporte para mantenerla derecha. 

C) Skyphos: taza de vino profunda con dos asas con una base baja y ancha, o sin base. 

D) Aríbalo:  vaso griego de base ancha y cuello estrecho, por lo que se ha comparado con una bolsa cerrada.

E) Hydria: pieza de cerámica de la Antigua Grecia usada para transportar agua. Contaba con tres asas: una a cada lado del cuerpo del recipiente usadas para levantarlo y transportarlo, y una tercera, situada en el centro respecto a las otras dos, usada para verter el agua.

F) Volute Krater: era para conservar el vino.

G) Kántharos: copa para beber con dos grandes asas.

H) Psykter: Se usaba para enfriar el vino. Es una clase de vasija griega que se caracteriza por tener un cuerpo bulboso y una base alta y estrecha. 

I) Kylix: copa para beber vino, con un cuerpo relativamente poco profundo y ancho levantado sobre un pie y con dos asas dispuestas simétricamente.

J) Stamnos: Su uso más común era la conservación del vino. Es una vasija de forma globular que se distingue por unas pequeñas asas horizontales que surgen de la panza, y por una boca que se estrecha ligeramente en comparación con el volumen de la pieza. 

K) Alabastron: Es un tipo de cerámica usado en la antigüedad para contener aceite, especialmente aceites perfumados o para masajes.

L) Enócoe: Es una jarra de vino que sirve para sacar el vino de una crátera —donde ha sido aguado— antes de servirlo.

M) Lécito: vaso griego antiguo utilizado para almacenar aceite perfumado destinado al cuidado del cuerpo.

N) Ánfora: recipiente cerámico de gran tamaño con dos asas y un largo cuello estrecho.

Amfiteatre

La paraula amfiteatre ve del grec 'amphitheatron'. 'Amphi' vol dir ambdos costats i 'thearon' que vol dir lloc per veure teatre.


Es solien representar lluites entre gladiadors, entre feres o la seva cacera. En alguns amfiteatres també es feien petites batalles navals entre petits vaixells(per fer-ho omplen l'arena d'aigua).

La diferència entre un amfiteatre i un teatre romà és que l'amfiteatre és de forma circular o ovalada i el teatre és de forma semicircular. També es diferencía del circ en que era utilitzat per fer espectacles de carreres i la seva forma era el·líptica.

La graderia, 'càvea' es divideix en quatre zones:
Inferior: senadors i alts càrrecs de l'administració romana
Zona mitjana; per la plebs
Part superior. per a les dones i els que no teninen drets

L'amfiteatre es va construir mitjançant la pedra tallada, però despres es va utilitzar el formigó.

Apol·lo i Dafne

Naixement

Quan Hera descobrí que Leta estava embarassada i que Zeus era el pare dels futurs fills, va prohibir que donés a llum en una terra ferma, o el continent, o qualsevol illa del mar. Mentre Leto deambulava, trobà una illa que surava acabada de fer, de Delos, que no era el continent ni una illa real, i hi donà a llum. L'illa estava envoltada de cignes. Després, Zeus assegurà Delos al fons de l'oceà. Més tard aquesta illa fou consagrada a Apol·lo.
També s'afirma que Hera segrestà Ilitia, la deesa dels parts, per evitar que Leto donés a llum. Els altres déus enganyaren Hera perquè la deixés anar-se oferint-li un collaret d'ambre de vuit metres de llargada. Els mitògrafs coincideixen que primer va néixer Àrtemis i aquesta ajudà la seva mare perquè donés a llum Apol·lo, o que Àrtemis va néixer un dia abans que Apol·lo, en l'illa d'Ortígia, i que ajudà Leto a creuar el mar fins a Delos l'endemà per donar-hi a llum Apol·lo. Apol·lo va néixer el 7è dia (ἡβδομαγενης) de Targelió segons la tradició dèlia o en el mes de Bisi, segons la tradició dèlfica. Els dies 7è i 20è, llunes nova i plena, foren des d'aleshores consagrats a ell.

Joventut

Quatre dies després de néixer, Apol·lo va matar el drac ctònic Pitó, que vivia a Delfos, a la font de Castàlia. Aquesta font era la que emetia els vapors causants que l'oracle de Delfos fes les profecies. Hera va enviar la serp per perseguir i matar Leto per tot el món. Per protegir la seva mare, Apol·lo va suplicar a Hefest un arc i una fletxa. Després de rebre'ls, Apol·lo va arraconar Pitó a la cova sagrada de Delfos, i després de matar-la va ser castigat, ja que Pitó era un fill de Gea.
Hera envià aleshores el gegant Tici per matar Leto. Aquesta vegada Àrtemis va ajudar el seu germà Apol·lo en la protecció de llur mare. Durant la batalla Zeus va cedir finalment a llur ajuda i va llançar Tici al Tàrtar. Allà va ser subjectat al terra de roca, cobrint nou acres, i una parella de voltors li menjaven el fetge diàriament.

Admetos

Quan Zeus va abatre el fill d'Apol·lo, Asclepi, amb un raig per ressuscitar Hipòlit d'entre els morts (transgredint així Temis en robar súbdits d'Hades), Apol·lo va matar en venjança els Ciclops, que havien creat el raig de Zeus. Apol·lo havia d'haver estat desterrat al Tàrtar per sempre, però en comptes d'aquest càstig fou condemnat a un any de feina forçada, gràcies a la intervenció de la seva mare, Leto. Durant aquest temps va treballar de pastor per al rei Admetos de Feres a Tessàlia. Admetos va tractar-lo bé, i per això el déu va concedir-li grans beneficis.
Apol·lo va ajudar Admetos a guanyar Alcestis, la filla del rei Pèlias i més endavant va convèncer les Moires perquè permetessin Admetos viure més temps del que li corresponia si cap altre ocupava el seu lloc. però quan arribà l'hora de la mort, els seus pares, que ell havia assumit que estarien disposats a morir en lloc seu, no volgueren ajudar-lo. En canvi, Alcestis va prendre el seu lloc, però Hèracles aconseguí persuadir 
Tànatos, el déu de la mort, perquè la fes tornar al món dels vius.

Durant la guerra de Troia

Apol·lo disparà fletxes infectades amb la pesta en el campament grec durant la guerra de Troia en resposta a l'insult d'Agamèmnon a Crises, un dels seus sacerdots la filla del qual, Criseida, havia estat segrestada. Apol·lo exigia la seva lliberació, i els aqueus (grecs) van acabar cedint-hi, provocant indirectament la fúria d'Aquil·les, que és el tema principal de la Ilíada (d'Homer).
Quan Diòmedes va ferir Enees Apol·lo el rescatà. Primer Afrodita, la seva protectora mare, intentà rescatar Enees però Diomedes la va ferir també. Llavors Enees fou envoltat per un núvol creat per Apol·lo, qui el portà a Pergam, un lloc sagrat de Troia.
Apol·lo ajudà Paris a matar Aquil·les guiant la fletxa d'arc fins al taló d'ell. Una interpretació d'aquest motiu és que fou en venjança pel sacrilegi d'Aquil·les en matar Troilo, fill d'Apol·lo amb Hècuba, en el mateix altar del temple a ell dedicat.

APOL·LO I DAFNE

Explica el mite d'Apol · lo i Dafne, en què Apol · lo va voler competir amb Eros en l'art de llançar fletxes. Eros, molest per l'arrogància d'Apol · lo, va idear venjar-se'n i per això li va llançar una fletxa d'or, que causava un amor immediat a qui feria. També va ferir a la nimfa Dafne amb una fletxa de plom, que causava el rebuig amorós. Així que quan Apol · lo va veure un dia a Dafne es va sentir ferit d'amor i es va llançar en la seva persecució. Però Dafne, que patia l'efecte contrari, va fugir d'ell. I la nimfa va córrer i va córrer fins que esgotada va demanar ajuda al seu pare, el riu Peneu, que va determinar convertir Dafne en llorer. Quan Apol · lo va aconseguir a Dafne, aquesta iniciava la transformació: el seu cos es va cobrir de durada escorça, els seus peus van ser arrels que es clavaven a terra i el seu cabell es va omplir de fulles. Apol · lo es va abraçar a l'arbre i es va posar a plorar. I va dir: «Ja que no pots ser la meva dona, seràs el meu arbre predilecte i els teus fulles, sempre verdes, coronaran els caps de la gent en senyal de victòria». 

2.Edificis públics

FÒRUM

El fòrum era el centre polític, religiós i econòmic de Pompeia. La plaça era bastant gran, amb unes dimensions de 38 x 142 metres. Estava envoltada per un pòrtic de columnes per tres dels costats diferent i al costat nord hi havia el Temple de Júpiter. 
Perque els vehicles no poguessin entrar dins del Fòrum es va contriur el pòrtic a un nivell més alt que la plaça, on estava unit per dos graons.
L'any 62 hi va haver un terratrèmol on hi havia nombroses estàtues commemoratives que estaven aixecades al Fòrum, ara només en queden les bases.  
El Fòrum sembla inspirat en el món grecohel·lenístic que no pas en els models itàlics i romans.

BASÍLICA

La basílica és un dels edificis més important que hi ha al Fòrum. Era el lloc on s'administrava la justicia, el lloc de trobada i de discussió dels afers. És de planta rectangular i està dividida entre tres nau i té una coberta de doble vessant que està sostinguda sobre les columnes centrals i les semicolumnes de la part alta de les parets, on encara hi ha decoracions pictòriques. 
L'entrada se solia fer en un dels costats menors, a l'est i, a l'altre costat hi havia el tribunal, la tribuna amb els escons on s'accedia per unes escales de fusta.

 MERCAT

El mercat de Pompeia es deia macellum, era un gran mercat que estaba cobert amb una font d'aigua al mig que era per netejar els peixos.