miércoles, 27 de febrero de 2013

Ceràmica grega



A)Crátera de campana: con asas salientes y dirigidas hacia arriba y con forma de campana invertida.




B) Lebes:  vasija honda con base redondeada por lo que necesitaba un soporte para mantenerla derecha. 


C) Skyphos: taza de vino profunda con dos asas con una base baja y ancha, o sin base. 


D) Aríbalo:  vaso griego de base ancha y cuello estrecho, por lo que se ha comparado con una bolsa cerrada.


E) Hydria: pieza de cerámica de la Antigua Grecia usada para transportar agua. Contaba con tres asas: una a cada lado del cuerpo del recipiente usadas para levantarlo y transportarlo, y una tercera, situada en el centro respecto a las otras dos, usada para verter el agua.


F) Volute Krater: era para conservar el vino.



G) Kántharos: copa para beber con dos grandes asas.



H) Psykter: Se usaba para enfriar el vino. Es una clase de vasija griega que se caracteriza por tener un cuerpo bulboso y una base alta y estrecha. 



I) Kylix: copa para beber vino, con un cuerpo relativamente poco profundo y ancho levantado sobre un pie y con dos asas dispuestas simétricamente.




J) Stamnos: Su uso más común era la conservación del vinoEs una vasija de forma globular que se distingue por unas pequeñas asas horizontales que surgen de la panza, y por una boca que se estrecha ligeramente en comparación con el volumen de la pieza. 


K) Alabastron: Es un tipo de cerámica usado en la antigüedad para contener aceite, especialmente aceites perfumados o para masajes.


L) Enócoe: Es una jarra de vino que sirve para sacar el vino de una crátera —donde ha sido aguado— antes de servirlo.


M) Lécito: vaso griego antiguo utilizado para almacenar aceite perfumado destinado al cuidado del cuerpo.


N) Ánfora: recipiente cerámico de gran tamaño con dos asas y un largo cuello estrecho.



jueves, 14 de febrero de 2013

Amfiteatre

La paraula amfiteatre ve del grec 'amphitheatron'. 'Amphi' vol dir ambdos costats i 'thearon' que vol dir lloc per veure teatre.


Es solien representar lluites entre gladiadors, entre feres o la seva cacera. En alguns amfiteatres també es feien petites batalles navals entre petits vaixells(per fer-ho omplen l'arena d'aigua).




La diferència entre un amfiteatre i un teatre romà és que l'amfiteatre és de forma circular o ovalada i el teatre és de forma semicircular. També es diferencía del circ en que era utilitzat per fer espectacles de carreres i la seva forma era el·líptica.




La graderia, 'càvea' es divideix en quatre zones:
Inferior: senadors i alts càrrecs de l'administració romana
Zona mitjana; per la plebs
Part superior. per a les dones i els que no teninen drets





L'amfiteatre es va construir mitjançant la pedra tallada, però despres es va utilitzar el formigó.



jueves, 31 de enero de 2013

Apol·lo i Dafne

Naixement

Quan Hera descobrí que Leta estava embarassada i que Zeus era el pare dels futurs fills, va prohibir que donés a llum en una terra ferma, o el continent, o qualsevol illa del mar. Mentre Leto deambulava, trobà una illa que surava acabada de fer, de Delos, que no era el continent ni una illa real, i hi donà a llum. L'illa estava envoltada de cignes. Després, Zeus assegurà Delos al fons de l'oceà. Més tard aquesta illa fou consagrada a Apol·lo.
També s'afirma que Hera segrestà Ilitia, la deesa dels parts, per evitar que Leto donés a llum. Els altres déus enganyaren Hera perquè la deixés anar-se oferint-li un collaret d'ambre de vuit metres de llargada. Els mitògrafs coincideixen que primer va néixer Àrtemis i aquesta ajudà la seva mare perquè donés a llum Apol·lo, o que Àrtemis va néixer un dia abans que Apol·lo, en l'illa d'Ortígia, i que ajudà Leto a creuar el mar fins a Delos l'endemà per donar-hi a llum Apol·lo. Apol·lo va néixer el 7è dia (ἡβδομαγενης) de Targelió segons la tradició dèlia o en el mes de Bisi, segons la tradició dèlfica. Els dies 7è i 20è, llunes nova i plena, foren des d'aleshores consagrats a ell.




Joventut

Quatre dies després de néixer, Apol·lo va matar el drac ctònic Pitó, que vivia a Delfos, a la font de Castàlia. Aquesta font era la que emetia els vapors causants que l'oracle de Delfos fes les profecies. Hera va enviar la serp per perseguir i matar Leto per tot el món. Per protegir la seva mare, Apol·lo va suplicar a Hefest un arc i una fletxa. Després de rebre'ls, Apol·lo va arraconar Pitó a la cova sagrada de Delfos, i després de matar-la va ser castigat, ja que Pitó era un fill de Gea.
Hera envià aleshores el gegant Tici per matar Leto. Aquesta vegada Àrtemis va ajudar el seu germà Apol·lo en la protecció de llur mare. Durant la batalla Zeus va cedir finalment a llur ajuda i va llançar Tici al Tàrtar. Allà va ser subjectat al terra de roca, cobrint nou acres, i una parella de voltors li menjaven el fetge diàriament.




Admetos

Quan Zeus va abatre el fill d'Apol·lo, Asclepi, amb un raig per ressuscitar Hipòlit d'entre els morts (transgredint així Temis en robar súbdits d'Hades), Apol·lo va matar en venjança els Ciclops, que havien creat el raig de Zeus. Apol·lo havia d'haver estat desterrat al Tàrtar per sempre, però en comptes d'aquest càstig fou condemnat a un any de feina forçada, gràcies a la intervenció de la seva mare, Leto. Durant aquest temps va treballar de pastor per al rei Admetos de Feres a Tessàlia. Admetos va tractar-lo bé, i per això el déu va concedir-li grans beneficis.
Apol·lo va ajudar Admetos a guanyar Alcestis, la filla del rei Pèlias i més endavant va convèncer les Moires perquè permetessin Admetos viure més temps del que li corresponia si cap altre ocupava el seu lloc. però quan arribà l'hora de la mort, els seus pares, que ell havia assumit que estarien disposats a morir en lloc seu, no volgueren ajudar-lo. En canvi, Alcestis va prendre el seu lloc, però Hèracles aconseguí persuadir 
Tànatos, el déu de la mort, perquè la fes tornar al món dels vius.

Durant la guerra de Troia

Apol·lo disparà fletxes infectades amb la pesta en el campament grec durant la guerra de Troia en resposta a l'insult d'Agamèmnon a Crises, un dels seus sacerdots la filla del qual, Criseida, havia estat segrestada. Apol·lo exigia la seva lliberació, i els aqueus (grecs) van acabar cedint-hi, provocant indirectament la fúria d'Aquil·les, que és el tema principal de la Ilíada (d'Homer).
Quan Diòmedes va ferir Enees Apol·lo el rescatà. Primer Afrodita, la seva protectora mare, intentà rescatar Enees però Diomedes la va ferir també. Llavors Enees fou envoltat per un núvol creat per Apol·lo, qui el portà a Pergam, un lloc sagrat de Troia.
Apol·lo ajudà Paris a matar Aquil·les guiant la fletxa d'arc fins al taló d'ell. Una interpretació d'aquest motiu és que fou en venjança pel sacrilegi d'Aquil·les en matar Troilo, fill d'Apol·lo amb Hècuba, en el mateix altar del temple a ell dedicat.






APOL·LO I DAFNE

Explica el mite d'Apol · lo i Dafne, en què Apol · lo va voler competir amb Eros en l'art de llançar fletxes. Eros, molest per l'arrogància d'Apol · lo, va idear venjar-se'n i per això li va llançar una fletxa d'or, que causava un amor immediat a qui feria. També va ferir a la nimfa Dafne amb una fletxa de plom, que causava el rebuig amorós. Així que quan Apol · lo va veure un dia a Dafne es va sentir ferit d'amor i es va llançar en la seva persecució. Però Dafne, que patia l'efecte contrari, va fugir d'ell. I la nimfa va córrer i va córrer fins que esgotada va demanar ajuda al seu pare, el riu Peneu, que va determinar convertir Dafne en llorer. Quan Apol · lo va aconseguir a Dafne, aquesta iniciava la transformació: el seu cos es va cobrir de durada escorça, els seus peus van ser arrels que es clavaven a terra i el seu cabell es va omplir de fulles. Apol · lo es va abraçar a l'arbre i es va posar a plorar. I va dir: «Ja que no pots ser la meva dona, seràs el meu arbre predilecte i els teus fulles, sempre verdes, coronaran els caps de la gent en senyal de victòria». 



jueves, 17 de enero de 2013

2.Edificis públics


FÒRUM

El fòrum era el centre polític, religiós i econòmic de Pompeia. La plaça era bastant gran, amb unes dimensions de 38 x 142 metres. Estava envoltada per un pòrtic de columnes per tres dels costats diferent i al costat nord hi havia el Temple de Júpiter. 
Perque els vehicles no poguessin entrar dins del Fòrum es va contriur el pòrtic a un nivell més alt que la plaça, on estava unit per dos graons.
L'any 62 hi va haver un terratrèmol on hi havia nombroses estàtues commemoratives que estaven aixecades al Fòrum, ara només en queden les bases.  
El Fòrum sembla inspirat en el món grecohel·lenístic que no pas en els models itàlics i romans.




BASÍLICA

La basílica és un dels edificis més important que hi ha al Fòrum. Era el lloc on s'administrava la justicia, el lloc de trobada i de discussió dels afers. És de planta rectangular i està dividida entre tres nau i té una coberta de doble vessant que està sostinguda sobre les columnes centrals i les semicolumnes de la part alta de les parets, on encara hi ha decoracions pictòriques
L'entrada se solia fer en un dels costats menors, a l'est i, a l'altre costat hi havia el tribunal, la tribuna amb els escons on s'accedia per unes escales de fusta.


 MERCAT

El mercat de Pompeia es deia macellum, era un gran mercat que estaba cobert amb una font d'aigua al mig que era per netejar els peixos. 

 

 

martes, 8 de enero de 2013

1.Els edificis d'oci

AMFITEATRE


L'Amfiteatre de Pompeya és semblant al coliseu romà ja que és el més àntic, és va contruir l'any 80 a.C. S'ha mantingut practicament intacte. És de la mateixa època que l'Odeon (cap al 75-70 aC), l'amfiteatre és una construcció amb forma d'el·lipse, s'adossa a una part de la muralla. Trenta-cinc grades acullen a vint mil espectadors, seguint una jerarquia social estricta: els notables es situen a la part de baix. Tota la societat va per aclamar els herois de la sorra. 
Aquest amfiteatre de 135 metres de llarg, que podia albergar fins a 20.000 persones. En els dies calorosos, durant les representacions, els espectadors eren mullats amb aigua perfumada.
A diferència de les construccions similars d'aquella època imperial no tenia soterranis a baix l'arena, que resultava molt més baixa que el nivell de la plaça. La càvea es divideix en tres sèries de graderies, l'última es reservava a les dones. A la part superior de l'amfiteatre hi havia els forats destinats a allotjar les subjeccions del «velari». Hi havia un tendal gegantí que s'estenia per protegir als espectadors del sol i de la pluja.





TEATRE


Va ser contruït a al manera del món grec i hel·lenístic, aprofitant el pendent natural d'un turó restaurat en l'època romana. L'espai reservat als espectadors estava dividit en tres ordres de graderies de marbre. L'escenari tenia les tres portes clàssiques.


El teatre tenia un gran pòrtic quadrangular bastant ben conservat, on els espectadors podien entretenir-se abans de l'espectacle i durant els intervals. Després del terratrèmol de l'any 62, aquest pòrtic va ser transformat en caserna de gladiadors.





OON

Al costat del Teatre Gran hi ha un petit teatre cobert, l'Odèon(també anomenat Teatre Petit), per a actuacions musicals, fet aixecar entre el 80 i el 75 a.C  pels duumvirs Gai Quincti Valgus i Marc Porci.Tenia una teulada estable, fonamental per l'acústica de la construcció, la presència d'aquest element, juntament amb els altres caràcters constructius, ha portat a la identificació de l'edifici amb un odèon, destinat a representacions teatrals i mímiques.



TERMES

A Pompeia hi havia quatre termes repartides per la ciutat:

Termes Suburbanes

  

Termes Stabianes



Termes del Fòrum




Termes centrals



















miércoles, 12 de diciembre de 2012

La erupció del volcà Vesuvi


La erupció del Vesuvi va ser el dia 24 d’Agost de l’any 79, que va caure sobre la ciutat Pompeya i Herculà. Aquell mateix matí va començar a sortir molt de fum del volcà, la gent pensava que era un escapament de fum ja que havia passat altres cops i per això no es van alertar. Però aquest cop la erupció es va manifestar de dues maneres:

A Herculà va caure una mena de fang, barreges de cendres, lava i pluja i, tot això va inundar la ciutat, on no es podia veure res i quedaves pràcticament enterrat per tot el que queia.



A Pompeya va caure una fina pluja de cendres, van caure els lapilli(petites pedres volcàniques) i la pumicita(també es pot dir pedra tosca, era una pedra volcànica que acostumen a tindre més d’un quilogram de pes). La ciutat va acabar plena de fum on pràcticament no es podia veure res. La gent anava cap a les seves cases a refugiar-se, però a causa del pes a les teulades la majoria es derrumbaven.



Fins que el fum va marxar més o menys del tot van passar dos dies, el 26 va tornar a sortir el sol i el fum es va extendre per Àfrica, Síria i Egipte.


Les ciutats van quedar cobertes per gruixudes capes de cendres i van ser descobertes molts anys després, Pompeya el 1748 i Herculà el 1738. Roque Joaquín de Alcubierre va ser el col·lector de moltes escultures que van ser trobades durant els trenta anys, que avui en dia estan a Madrid, Roma i Nàpols. Des de llavors les dos ciutats han estat excavades i han trobat molts edificis. Els excavadors abans van posar en els seus informes llocs en els que estaven treballant i havien estat desenterrats i enterrats un altre cop. Però realment el descobriment va ser l’any 1550 per l’arquitecte Fontana que estava excavant per un nou curs pel riu Sarno, per va haver d’esperar 150 anys perquè comencés la campanya per desenterrar les ciutats. Fins aquesta data es pensaven que Pompeya i Herculà havien desaparegut per sempre.

Giuseppe Fiorelli va néixer a Nàpols el 8 de juny de 1823 i va morir a Nàpols el 1896 va ser un prominent arqueòleg i numismàtic italià del segle XIX. Ell va ser qui va percebre la possibilitat d'obtenir motlles de les víctimes de l'erupció. Va fer el mètode d’abocar guix líquid en el buit que va deixar els coses en cendres (que s'obté amb els mateixos cossos d'animals o objectes que abans eren de fusta, com portes, finestres, mobles o arbres), motlles que són encara visibles a les ruïnes de Pompeya.





El volcà Vesuvi en l'explosió



El volcà Vesuvi ara

jueves, 8 de noviembre de 2012

Comprobación de lectura sobre el ejército romano

El primer gran reformador del ejército fue Mario, los soldados se reclutaron entre los más pobres de la población, con un largo tiempo de servicio, y gradualmente fueron convirtiéndose en mercenarios, sin otro oficio que el de las armas.

La unidad táctica de infantería es la fuerza principal del ejercito romano. Deriva directamente de la falange dorica, introducida en el Lacio a través de las ciudades de la Magna Grecia. La falange era una fuerza de formación, mientras que la caballería tenía encargada la  maniobra.
La legión se subdivide en cohortes, manípulos y centurias.               

Una legión constaba de 60 centurias y su contingente teórico era de 6.000 hombres.

Armamento. El armamento defensivo del legionario romano constaba de: casco, coraza, probablemente grebas y un escudo pesado de más de un metro de alto. Las armas ofensivas consistían en una jabalina (pilum) y una espada corta (gladius) de origen ibérico.
El pilum era una lanza de madera con punta de hierro que se lanzaba a distancia   para desorganizar las filas enemigas; una vez establecido el contacto, se empleaba la espada.

Además de sus armas, el soldado debía llevar en su mochila individual (sarcina) sus víveres, utensilios para cocinar, los e instrumentos de zapa y fortificación.                                    .
Los oficiales inferiores eran los centuriones o comandantes de las centurias. Los  primorum ordinum centuriones o primi ordines era el nombre que se daba a los centuriones de la primera centúria; Eran oficiales superiores los tribunes militares (tribuni militum}, y los legados (legati); En tiempo de César ejercían de lugarteniente del general los  legados que pertenecían a la nobleza senatorial y caballeros, y venían a formar el estado mayor del general.

Tropas especiales. Adjuntos al estado mayor estaban también los praefecti fabrum o jefes de ingenieros;

Las tropas legionarias estaban formadas por la   infanteria pesada. La caballeria y la infantería ligera estaban encuadradas en unidades independientes de las legiones, designadas como tropas auxiliares (auxilia); las componían soldados no ciudadanos, provinciales y extranjeros. Los auxiliares de infantería consistían sobre todo en honderos y  arqueros; la caballería, cuyas formaciones se
llamaban alae o cohortes alariae, por desempeñar generalmente misiones de flanqueo (por las ‘alas’), estaba mandada por los praefecti equitum.

Para ponerse a resguardo de posibles sorpresas, el ejército romano se hacía fuerte todas las noches en un campamento fortificado que recibía el nombre de castra. Durante la marcha, el general enviaba por delante un destacamento encargado de elegir un emplazamiento adecuado, fácil de defender y, a ser posible, con posibilidad de abastecerse de agua, leña y forraje.

El campamento tenía forma de cuadrilatero rodeado de un foso  y una estacada. Llegadas las legiones, se emprendía inmediatamente el atrincheramiento. Una trinchera excavada (fossa) solía tener cuatro metros de anchura por tres de profundidad. Con la tierra excavada se levantaba un terraplen o muro(agger), coronado por una estacada(uallum). Las dimensiones del campamento dependían, naturalmente, del número de legiones que en él debieran alojarse, pero su plano siempre era el mismo. En el centro de cada lado del cuadrilátero se abría una puerta. La porta praetoria estaba orientada hacia el enemigo, a la que correspondía, al lado opuesto, la porta decumana. A ambos lados se abrían la porta principalis                *                      y la porta principalis                                    *                 . El interior estaba dividido según una cuadrícula de                       *                     (uiae) que discurrían entre las                      *                        (tentoria). Las calles dos principales, que se cortaban en ángulo recto en el centro del campamento, eran la    *           principalis, que iba de una puerta lateral a la otra, y la uia                      *             , que desembocaba en la puerta del mismo nombre. En la intersección de ambas calles principales se abría el                  *                  , o explanada para las asambleas, con el  praetorium, pabellón del            *                                 , y el      *           
                    *                      , alojamiento del cuestor y de los servicios administrativos y de intendencia. Alrededor del praetorium se alineaban las tiendas del                               *                          y de las tropas elegidas. Entre el uallum. y las tiendas se dejaba un espacio (interuallum) para facilitar las entradas y salidas.
Cuando una tropa debía permanecer alojada durante mucho tiempo en un determinado lugar, se construía un                *                      (castra statiua). Si era para pasar el                  *                      , recibía el nombre de hiberna. En la época imperial muchos campamentos permanentes se convirtieron en núcleos de población urbana que desempeñaron un gran papel en la romanización de las provincias.